8. TIEMPOS Y TRABAJOS 2013-14




FASE 1: Introducción al trabajo de investigación (octubre/noviembre 2013). 
Creación del blog (12 de noviembre). Primeras entradas (3 hasta el 26 de noviembre).

FASE 2: Búsqueda de información (hasta el 14 de enero de 2014). 
Presentación del primer borrador y corrección (11 de Febrero de 2014). 
Análisis y elaboración de la información (9 de Abril de 2014).

FASE 3: Organización de la estructura del trabajo (14 de abril de 2011). 
Primera presentación y corrección (6 de mayo de 2014).

FASE 4 y 5: Redacción final (hasta el 20 de mayo de 2014). 
Entrega definitiva (27 de mayo de 2014).

FASE 6: Exposición oral (del 3 al 17 de junio de 2011).

FASE 7: Evaluación (17 de junio de 2011).


Imagen: Huang-Ho, My things-Book-Keeping of 06, 2006

7. PROYECTO ARCE 2010-2011


Este año vamos a trabajar con el IES Albarregas, de Mérida porque estamos preparando un proyecto de investigación que supone la colaboración de nuestros institutos. La verdad es que nos ha costado mucho seleccionar los temas y preparar los guiones de trabajo iniciales, pero esperamos que sean interesantes para todos y que los podamos desarrollar al máximo.

El Proyecto Arce es una oportunidad de investigar aspectos relacionados con la vida de Vicente Sos Baynat y el tiempo histórico en que le tocó vivir. Su trayectoria nos indica la necesidad de explicar la historia para entender la importancia de su biografía, su investigación y su magisterio. Es por ello que hemos fijado nuestra atención en los tiempos de su vida conectados con la historia de Castellón.

Esta propuesta ofrece la ocasión de profundizar sobre la II República, la Guerra Civil y el Franquismo desde la asignatura Trabajo Monográfico de Investigación. También nos ofrece la oportunidad de trabajar a través de la Historia Oral en aquellos temas que puedan prolongarse hasta el Franquismo.

El primer tema trata sobre la vida rural en la provincia de Castellón. La idea proviene de las características del lugar donde el profesor investigó en su tesis doctoral, con el objetivo de observar desde el presente la vida y la historia de los pueblos de Castellón que Sos Baynat encontró rodeando a sus trabajos de investigación científica. Este tema nos permite investigar a vida campesina en los tiempos de la II República, Guerra Civil y Franquismo.

El segundo se centra en la enseñanza durante la República y la Guerra Civil en Castellón. Este tema estaría conectado con la labor de Sos Baynat como catedrático del Instituto Francisco Ribalta en 1935 y la continuación de su tarea en Valencia, en los Institutos Luis Vives y Blasco Ibáñez. La vuelta a Castellón como director del Instituto Francisco Ribalta desde enero de 1937 hasta mayo de 1938 nos sitúa al maestro e investigador en Castellón durante toda la etapa de la guerra civil. Su ampliación hacia la época franquista posibilitará la comparación entre dos modelos educativos tan diferentes, así como la utilización de las memorias personales de nuestros familiares.

Esta situación nos ha llevado a plantear el tercer tema de investigación en torno a la historia de Castellón durante la Guerra Civil, en un intento de reconstruir la vida de Sos Baynat y de los castellonenses en tiempos de guerra. A su vez, completa la visión de la vida rural con la vida en la ciudad para ofrecer un marco histórico que atienda a los dos principales espacios de la vida cotidiana en tiempos de la II República y Guerra Civil.

Por último, nos hemos planteado el objetivo de analizar la represión y el exilio en el Franquismo, sobre todo la represión interior, en la figura de Sos Baynat y en el resto de los pensadores e investigadores republicanos. Su exilio interior representa un caso especial en una época en que la represión fue tan intensa que muchos españoles decidieron esconderse para sobrevivir.

Imagen: Ana Juan, La imaginación al vuelo, 2010

6. L’EXPOSICIÓ ORAL

Ja estem en l’última fase del treball, la comunicació de la nostra investigació als receptors, professors i companys de la classe. Es tracta de l’exposició dels punts fonamentals del treball, les qüestions més interessants i les conclusions més significatives. No intentarem “explicar-ho tot”, perquè és impossible ja que disposarem només de 20 minuts. Per tant, ens cal preparar l’exposició. Per aquesta feina, ací teniu uns consells bàsics:

• Prepareu un guió de l’exposició que us servirà de base per a explicar els continguts.
• Presenteu el guió amb la mateixa estructura que el treball: introducció, cos del text i conclusions.
• Com que l’exposició estarà recolzada pel bloc, heu de seleccionar els apartats més significatius, tant escrits com visuals.
• Organitzeu l’exposició perquè cada persona del grup parle d’allò que més domina.
• Utilitzeu un llenguatge formal, però clar i senzill.
• Assageu la presentació oral per adequar el temps als continguts de l’exposició.
• Procureu estar tranquils, parlar en veu alta i mesurada, i mirar els espectadors per tal de comunicar el millor possible amb les vostres paraules.
• Mostreu-vos segurs i convençuts del treball fet per convéncer els altres de la vàlua de la vostra feina.




Imatge: La menagerie du jardin des plantes de Charlotte Lachapelle. VII Muestra de Naïf Europeo (2010)







4. LA REDACCIÓ DEL TREBALL MONOGRÀFIC

Tot treball d'investigació ha de tenir una estructura organitzada en tres parts. La primera, que hem anomenat l'inici, consta de la portada i l'índex. La segona és el cos del treball, on desenvolupem els continguts que formen el nostre treball en forma de capítols, apartats i subapartats. El primer capítol és la introducció, el segon presenta el cos del treball, i la part final són les conclusions. Per últim, afegirem el llistat de referències bibliogràfiques i els annexos. És preferible començar per la segona part, el cos del treball, i deixar per al final la introducció i les conclusions.

Quines pautes hem de seguir per redactar bé el treball?
• Hem de tenir clar quins continguts són els més importants de cada apartat i com hem d'explicar-los. Utilitzarem un llenguatge formal, però clar i concret. És necessari fer primer un esborrany on s'exposen les idees principals de cada apartat abans de fer una redacció definitiva.
• La qüestió que es desenvolupa en cada apartat ha de quedar molt clara, així com la seua relació amb els altres apartats del treball. Per això redactarem amb precisió els títols de cada capítol i apartat a fi que el lector es faça una idea clara de l'exposició del treball.
• Utilitzarem el sistema de citacions per a afermar la nostra exposició.
• Introduirem les fonts gràfiques que ens semblen més adients per il·lustrar el contingut de cada apartat, ja siguen vídeos, fotografies, esquemes o gràfics.
• Farem una última revisió, tant de contingut com d'expressió i redacció.

Per últim, la presentació de la memòria del treball monogràfic ha de respectar una sèrie de convencions tipogràfiques, que passarem a resumir en el següent apartat.


Imatge: Takashi Murakami, Cosmos, 1998

3. L’ESTRUCTURA DEL TREBALL MONOGRÀFIC


Tot el nostre treball monogràfic ha de quedar reflectit en un document que substitueix una memòria escrita, el nostre bloc. La seua finalitat és comunicar, d'una manera organitzada, clara i precisa, els resultats o conclusions a què hem arribat en l'estudi d'un tema, així com les fonts orals i els documents consultats i tots els elements que permeten verificar la validesa dels resultats.

Per això hem organitzat el bloc en dues columnes. La menuda presenta l'índex de referència; la gran, un apartat o capítol del tema que estem fent. L'índex a l'esquerra ens permet no perdre el punt de referència respecte al tema general quan estem llegint una part del treball.

A més, el treball té unes altres parts, per organitzar-les cal seguir les següents instruccions:

La primera entrada del bloc serà la portada. Pensarem en un títol adequat i inclourem una imatge, a més del nom dels autors/res, grup i centre. És la presentació del treball, per això intentarem fer-la atractiva.

L'índex es construeix a mesura que anem fent les entrades. Apareix com a índex en la columna menuda si omplim en l’entrada l’apartat “etiquetes”. S'organitza per ordre d'aparició i serveix per a orientar el lector a mesura que llig el treball (i també és la manera com nosaltres hem organitzat els continguts). Cada capítol i apartat té un títol. Cal procurar que el títol siga interessant i que es corresponga amb els continguts que s'hi expliquen.

El cos del text comença per la introducció. És el moment de presentar el treball i com qualsevol presentació a un desconegut, expliquem l'origen del tema elegit, la metodologia que hem fet servir per a investigar, els trets generals dels continguts i les conclusions a què hem arribat, així com els límits del treball o les dificultats trobades en la recerca.

El cos del text, la part fonamental que desenvolupa els continguts del treball monogràfic, es compondrà de cada capítol i apartat en què hem organitzat la informació. Per això les entrades es corresponen amb els apartats pertinents. Ens fixarem en l'extensió dels apartats i procurarem fer-los pareguts. Podem començar a redactar per qualsevol apartat, no és necessari seguir l'ordre de l'índex. De fet, i per motivar-se, és millor començar per les parts que tenim més clares o que disposem de la informació més organitzada. Sigueu pacients, una bona redacció s'aconsegueix després de molts esborranys.

Recordeu que justifiquem la informació amb les citacions.

Per últim, les conclusions es defineixen com la presentació dels resultats del nostre treball. D'una manera resumida, procurem exposar les solucions a les quals hem arribat, les respostes a les preguntes que ens plantejàvem al principi del treball monogràfic.

L'última part del treball està composta pel llistat de referències bibliogràfiques i annexos.

I quan pensem que hem acabat, hem de revisar-ho tot! No només la part escrita, sinó també la numeració de l'índex i la seua correspondència amb el cos del treball, el llistat de cites i les referències bibliogràfiques, les possibles errades de transcripció, mecanogràfiques, ortogràfiques i gramaticals. Repassar i repassar és terrible, però necessari perquè el nostre treball siga rigorós i correcte!

Imatge: Kurt Schwitters, Untitled (EI Willy Hahn), 1928-30

2.4. BIBLIOGRAFIA I CITACIONS

La llista de referències bibliogràfiques ha de permetre al lector de localitzar-hi fàcilment informació completa de totes les fonts que hem utilitzat, tant les que hem consultat com les que citarem en el text de la memòria. La bibliografia s'ha de presentar al final de l'obra, ordenada alfabèticament per autors. Hi ha molts criteris per citar llibres, però nosaltres n’hem elegit un dels més senzills:

Llibres:

COGNOM (en majúscula, redona o versaleta) i nom abreujat de l'autor/autors (majúscula, redona) (data de publicació de l'obra): Títol i Subtítol (en cursiva), Lloc d'edició (en redona), Editorial (en redona).

Per exemple:

HOBSBAWM, E. (1995): Historia del siglo XX, Barcelona, Crítica.

SOPEÑA, A. (1994), El florido pensil. Memoria de la escuela nacionalcatólica, Barcelona, Crítica.

Articles en Internet:

COGNOM (en majúscula, rodona o versaleta) i nom abreujat de l'autor/autors (majúscula, redona) (data de publicació de l'obra): Títol i Subtítol (entre cometes), Revista, núm. revista, pàgines (en redona). Adreça electrònica, data de consulta entre claudàtors [...].

Exemple:

LORENZO VICENTE, J. A. (2005): “Evolución y problemática de la Educación Secundaria Contemporánea en España”, Revista Complutense de Educación, nº 2.

http://revistas.ucm.es/edu/11302496/articulos/RCED9696220051A.PDF[Consulta: 24/03/09]

A més de la llista final, en el cos de la memòria sovint hem de fer referència a fonts externes, és a dir, als documents que hem consultat o fins i tot hem reproduït parcialment. Nosaltres utilitzarem el sistema de referències o citacions dins el text.



Referències dins el text / Citacions

Les citacions de textos s'han d'incorporar al cos del discurs principal entre cometes. Quan les citacions siguen extenses (més de tres línies) és convenient copiar-les, sense cometes ni cursiva, en un paràgraf a part, amb el marge més entrat que el text (sagnat) i un cos de lletra menor.

Si s'omet part del text de la citació, s'ha d'assenyalar amb punt d'elisió entre claudàtors […].

Les citacions textuals han d'anar precedides de la referència bibliogràfica abreujada (autor, any: pàgines).

Exemple:

Tal com explica Tusell (2005: 321), la història de la democràcia en Espanya...

Les citacions generals porten el cognom de l'autor i, entre parèntesis, la data d'edició i les pàgines.

Exemple:

Por supuesto, los planes de una “enseñanza libre en todos sus grados” del Sexenio Revolucionario no se llevaron a la práctica y la situación que heredó el régimen de la Restauración seguía teniendo los mismos problemas: la persistencia del analfabetismo, el escaso desarrollo de la enseñanza primaria y la debilidad de la secundaria (Bartolomé, 1994: 266-272).

Imatge: Kurt Kranz, Largo recorrido, 1930.

2.3. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ


Fetes les entrevistes i llegides les principals fonts secundàries, hem de pensar un instrument fàcil per processar la informació. Això és, extraure la informació de les fonts primàries i secundàries per elaborar-hi l'explicació dels fets que ens interessen.

Podem processar-la de moltes maneres, però es pot emprar el sistema de fitxes, en primer lloc. Si volem utilitzar aquesta eina, farem unes fitxes de contingut, amb el resum del text o una citació literal d'un passatge del text. Hi afegirem les dades de la publicació que consten en la llista de referències bibliogràfiques. Si heu fet una citació literal, recordeu escriure les pàgines d’on l'heu treta.

Model de fitxa de lectura:

Fitxa bibliogràfica de l’obra núm.
COGNOM, NOM autor (data publicació obra): Títol, Lloc d’edició, Editorial
Resum








Citacions: “............................................................................................
.............................................................................................................” (p.)
“............................................................................................................”(p.)

Valoració, comentaris crítics sobre el text:

Apartat del treball:


També podem utilitzar el bloc com a una mena d'arxiu i anar ampliant les entrades amb la nova informació que tenim. Seria molt efectiu perquè d'aquesta manera tota la informació que tenim d'un apartat del treball està en el mateix calaix, i això ens permetrà reordenar-la, redactar-la i donar-li l'estructura que correspon a la part del tema que tracta. Però recordeu que també hem d’apuntar la font de referència, ja siga un llibre o un article d’Internet, i les pàgines de les citacions!

La recollida d'informació ha de ser seguida per l'anàlisi de les fonts que hem trobat. Quan ja disposen de totes les dades necessàries, farem una síntesi de la informació, buscant-ne els aspectes més rellevants i la manera més senzilla i rigorosa d'explicar el problema que ens hem plantejat.

Cal recordar que tenim fonts primàries i secundàries i, per tant, el nostre treball consisteix ara a comprovar la fiabilitat de les fonts orals, a observar si allò que ens han dit els entrevistats té relació amb les coses que els llibres o els articles d'Internet ens conten sobre el període històric que estem investigant. I de tot això hem d'extraure el més important, allò que ens ajuda a conéixer la manera de viure i de pensar dins la història.

A la fi, hem de relacionar tot els continguts que hem aprés amb la finalitat d'obtindre conclusions sobre el problema que investiguem de tal manera que estem construint una explicació completa sobre el tema treballat.

Imatge: Rosas Nocturnas, de Luís Gabú, El País, 28/09/09

Discurso de Steve Jobs, fundador de Apple, en la universidad de Standford